Quan començes a tenir una certa maduresa veus la vida de una altre manera. Fas una mirada amplia enrere i et dones compte de tot el que portes a les teves espatlles. Desde els meus origens. De Andorra no m’hen recordo massa. Potser a vegades mes val no recordar res. De Barcelona, els fonaments de la meva vida. La meva estimada e inolvidable escola Sadako. Allà vaig començar a caminar i on vaig tenir la oportunitat de conèixer gent fantàstica que sempre, porti on em porti la vida, portarè amb mi com un tresor únic i personal.
Sitges per mi no nomès es el poble de la mare i dels avantpassats, és molt mes que aixó. Es una barreja de sentiments, que em lliguen amb el passat i que curiosament tenen un fort vincle amb el present. Recordo els estius de la infantesa, el sol, la calor de la canícula, la tornada a casa de la platja amb la llum de les tres del migdia. La olor dels dinars dels veins pujant descalç pel carrer de la palma, les tempestes tremendes de finals d’estiu. El carrer Jesús de la infancia, can Sofía, els vermuts al texas dels diumenges abans de dinar amb el “tiu vadó”. En Joan de can Carbonell que cada dia al migdia sortía a fer footing fins al final dels seus dies. La casa de la Davallada, entrant sempre per la finestra. Sitges és el mar, la platja de St. Sebastià. La fisonomía de la platja ha canviat força però encara guarda gran part dels meus records de la infantesa mes inocent. Segurament els meus records mes antics es troben en aquella platja. Recordo quan la mare em llençava dins l’aigua com un pes pesat i jo em cagava de por. Segurament tenia un o dos anyets però és el primer record de la meva existència. Anant a pescar a la torreta amb la meva canya de última generació, sense pescar absolutament res però feliç de poder ser prop del mar. Les Festes Majors amb els amics, les samarretes, els esmorzars, les fotografíes. Els nervis sempre a flor de pell.
Una curta però intensa mirada enrere. Amb el millor del passat i un present esperançador…seguim endevant!
Sitges 1964
P.D; Encara que aquest video no sigui de la meva época si que reconec el paisatge de la meva infantesa a Sitges. La Vall, el carrer Barcelona, la Davallada, la Platja de St. Sebastià.
