Arriba l’hora de tornar a casa.
Han estat 7 mesos impresionants e irrepetibles.
He viscut les experiències mes increíbles que he tingut mai.
He trobat respostes a moltes de les meves preguntes existencials i el mes important; he trobat una part de mi que tenía perduda per UK. En el fons no m’ha sorprès res del que he vist. Tal com m’ho imaginava. Artisticament he trobat molt d’afecte i suport en tot moment. M’he sentit molt mes reconegut que a casa meva.
Agraieixo a tota la gent que he conegut a Londres que m’ha fet sentir com un londinenc mes.
A Londres per el seu temps boig. Un hivern molt dur i una gloriosa primavera. La ciutat del equilibri perfecte!
La gent de pas anónima que m’he trobat durant el meu dia a dia que m’han fet sentir molt feliç amb el mes mínim detall. Als Hare Krsna cantant per Oxford Circus i responsables de un menjar boníssim!
A Bayeux, fantastic laboratori fotogràfic responsables de grans fulles de contacte i especialment al Terry, el seu director per la paciencia amb mi. Un gran treball!
A James Hyman Photography gallery per unes obres genials. Especialment la primera “Canned candies”. Quina sort de poder trobar el llibre del 1969! Impresionant!
Als Trident Studios del Soho on vaig tenir la oportunitat de visitar-los. Gràcies per el magnífic tour i a tots els grans músics que van grabar molta música de la meva vida.
Gràcies al porter del 100 club (fuckin’ bastards) que em va donar la oportunitat única de veure un concert del Paul McCartney irrepetible per 150 afortunats. Les noies que em van rebre entrant a dins el local (“I can almost remember their funny faces…”). Dir-li al Paul que nomès volía un autógraf però no em van sortir les paraules….de fet em vaig quedar en blanc.
Al George Martin per una vida plena de glória.
A la Pattie Boyd pel seu encant i la seva mirada de ulls blaus impresionants…! (perdona rubia però no superes els de la meva àvia). A la comisària de la exposició The Abbey Road sessions. Un encant de dona, però podría ser el teu fill. A la rossa que em va demanar per casar-me amb ella la nit del casament reial a Londres. Una mica massa jove per mi però vam tenir una conversa molt intensa!
A Riffle gallery i al seu manager Robin per mostrar molt d’interès en la meva obra. Queda pendent exposar-la.
Als meus professors/es del teacher training, merci per la seva dedicació entrega (amb bones pintes i farres…).
La gent que vaig conèixer treballant de guia per Londres.
Al Jeffrey Turner, el meu lodger i persona encantadora desde el primer moment. Als meus companys de pis, per la seva calma i relax. Just el que necesitava
A la meva estimada llengua Anglesa. Les magnífiques cases Georgianes i Victorianes, sobretot les seves finestres…m’encanten!
…i gràcies a TU per il.luminar-me (una vegada mes).
Aquí no acaba la meva aventura…acaba de començar!
All the best!
1 comment:
joooo tio que m'has fet plorar i tot! casi que sembla que m'hagi despedit jo de Londres, sense haver-hi estat!
Ens veiem al teu territori aviat!
Una abraçada de xiuculata que aviat et donarem!
Post a Comment